Avuí , día del fred , tenia que anar a fer alguna coseta i se m’ha ocorregut anar a fer la cresta de Segària , des del repetidor fins a la creueta. Aci va la història :
Ací tenim la cresta mes dificil ( caltindre nocions d’escalada , no tindre vertigo , i sobre tot molta precació )
Es puja per el mig , 3er grauet 🙂
Del pàrabolt cap a la dreta…
A la ximenereta aquesta , també cap a la dreta , tot trepaet , 2on , 3er…
I un altra trepaeta…
Comença un troç d’arista un poc aèrea
Destrepaeta vertiginosa… serà açò que diuen «baixades técniques» ? 🙂
Ara aplegue al portell de beniarbeig i hi ha que seguir la pared fins trobar aquest carrero que dona accés a la cresta central
Esta cresta es molt més fàcil i s’aplega en mitja horeta al cim, cim cim!!!! ( estrene el termo amb una infusioneta ben calenteta jeje )
Del del cim baixe cap al portell d’Ondara
Al cap d’un rato comencen a apareixer senyals que indiquen el camí fins la creueta
Troç recorregut
El pas un poc expost que dona a la crueta , també es pot fer trepant per baix.
I a la fi… 🙂
Despres he tornat al portell d’ondara i he agafat la senda de la cara nord , i des d’allí he tornat al repetidor on tenia el cotxe aparcat.
Be amics , açò es tot , fins l’altra!!!
arocaineu 